Sant Esteve de Granollers, Parròquia

Mossèn Pere Soler
Telèfon: 938863140- 660515116- 938511657
Sant Esteve de Granollers s'aixeca sobre un petit puig al mateix peu de la carretera de Vic a Manlleu. La seva demarcació s'estén pel sector més planer del terme. És la parròquia més antigament documentada des del 903-, però no en resta res d'anterior a la reedificació del segle XI.

L'església actual fou aixecada i consagrada el 1088. És l'edifici romànic més remarcable del terme, sobretot pel seu gran absis, decorat amb lesenes i arcuacions llombardes. L’interior guarda tota la nau, amb dos arcs torals, però ha estat excessivament restaurada carrinclonament, raó per la qual és més bonica per fora que per dintre. Sota l'altar major hi ha la sagristia, en un indret que ha de correspondre a una antiga cripta, amb finestres a la part baixa de l'absis.

Té l'afegitó d’una gran capella del Santíssim, moderna, i també una capella del Roser, a la part de migdia, sota la qual hi ha la cripta o panteó de la família Abadal del Pradell, on hi ha enterrat el notable historiador català Ramon d’Abadal i de Vinyals. Té també una moderna rectoria i un espai de jardins entorn de l'església, que converteixen l'antic puig de Granollers en un indret acollidor i en una bonica miranda de la Plana.

ÈPOCA IBÈRICA

L'esglèsia de Granolers de la Plana:

"Mossén Pere Bofill, rector de la parròquia, relata en les seves notes que el 1892, mentre realitzava unes obres de reparació i ampliació del cementiri va descobrir unes sepultures molt antigues. Hi trobà ceràmica romana i monedes amb inscripcions ibèriques. Desgraciadament, aquest material s'ha perdut amb el pas dels anys. Així mateix, durant les bres de restauració de l'esglèsia parroquial després de la Guerra Civil, mossèn Josep Claveras hi va trobar les restes d'un sarcòfag de pedra i algunes peces de ceràmica, que el pròpi Dr. Junyent va identificar com a ibèriques (CODINACH, 1988)."

Text del llibre: Gurb, Un poble arrelat a la terra.

Enllaços per més informació


   Galeries d'Imatges